Estem davant duna emergència humanitària global i planetària: al voltant de 59,5 milions de persones forçades a fugir del seu país d’origen, de les quals i aproximadament, 19,5 són refugiades i 38,2 són desplaçades.

La UE té 503 milions d’habitants: si haguéssim d’acollir tots els refugiats del món (19,5), suposarien menys d’un 4% de la població europea, però als Governants dels Estats Membres d’Europa aquest possible 4% els hi fa por.

La signatura de l’acord entre els estats de la UE i Turquía no respecta les convencions internacionals: la Convenció de Ginebra prohibeix l’expulsió col·lectiva de sol·licitants d’asil, i l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats diu que les persones refugiades que arriben a Europa tenen el dret de presentar una sol·licitud d’asil, i esperar el seu tractament en sòl europeu.

Un acord que oblida als milers de persones que han mort i moriran a la Mediterrània i a l’Egeu. El Consell Europeu es justifica quan diu que molts d’aquest refugiats són migrants, i que per tant, l’acció està justificada, termes que a més de no descriure la situació real, no canvien els fets: Milers de persones fugen de l’horror de la guerra i de la misèria, fugen de conflictes enquistats i de noves i devastadores guerres. La guerra civil siriana, té, fins ara, quatre milions de refugiats i més de 330.000 morts.

La decisió del Consell Europeu és contrària a l’opinió del Parlament, però tot i així, l’UE expulsa els refugiats, viola les normes internacionals, i delega responsabilitats a un altre estat, a Turquia, un estat amb un govern autoritari i amb un President, Erdogan, sense escrúpols en el respecte dels drets humans, les normes democràtiques i l’Estat de Dret.

La conclusió de la majoria dels qui governen fins ara és clara: hi ha un esforç per contenir els moviments de població, però no hi ha una resposta integral a les causes d’aquesta emergència.

L’acord avoca a homes, dones i nens al terror d’un nou èxode, sense importar tot el que han superat els supervivents vinguts de Líbia, Iraq, Síria, Afganistan, sub-Sàhara….

Persones són amuntagades en els Camps, com s’amunteguen les històries més dures i diverses de violència, de misèria i d’explotació: un mirall del món contemporani.

La resposta política d’Europa davant les guerres i les seves nefastes consequències ha de ser una resposta integral, la d’una política pública fonamentada en els valors de la pau, del respecte i de la solidaritat, capaç d’acollir les persones que fugen de la guerra i de la misèria. La societat que volem entén que l’odi i la xenofòbia no és més que la por a l’estranger, la por a l’altre.

És amb accions proactives, conjuntes i fraternals, amb les que millor podrem afrontar la impotència, la covardia i el repte de silenciar la por. L’acció Ciiinema Refugiii neix en aquest marc i com a resposta a aquest repte.

Davant del sofriment i la barbàrie, davant el pacte entre la Unió Europea i Turquia que vulnera totes les normes del Dret Internacional i de manera específica la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, des de CINEMA REFUGI :

  • Volem que la Unió Europea sigui fidel als seus principis fundacionals i actuï d’acord amb el més estricte respecte als Drets humans per protegir la vida de les persones que busquen refugi al nostre continent.
  • Ens comprometem a treballar per la sensibilització social, reivindicar els valors de tolerància, respecte i suport als drets fonamentals de la persona, per tant, reclamarrespecte a l’Estat de Dret i al compliment de la normativa internacional: la Carta de Drets Fonamentals de la UE, la Declaració Universal de Drets Humans i la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de les Nacions Unides.